JA SOM AQUÍ!!

Hola a tothom, ja hem arribat a terres catalanes.

Es curiós, hem aterrat a les 20:20 h i ja sembla que faci dies que hem tornat de Berlín. Ai, queda tant lluny...Ahir a la nit ens passejàvem al costat del riu Spree i avui com no anem a passejar pel Llobregat (estem a Sant Boi).

Durant aquest matí no hem fet gaire cosa, tombar i tombar, però les cames ens pesen de tot el que hem caminat aquests dies, per tant anàvem asseient-nos cada cop que trobàvem un banc. Estem una mica fluixos. Ens hem despedit de la Porta de Branderbug, dels Museus, de Karl Marx i Engels, del Spree, de la pluja que ha tornat a aparèixer, etc, en definitiva de tot Berlín.

Us volem agrair que ens hagueu seguit, ens aquest moment tenim 346 visites, per tant passarem les 350; no està malament, eh? Ens hem sentit molt acompanyats. Això del blog ha estat una experiència per nosaltres i esperem que també per vosaltres. Però igual que el nostre viatge, aquest blog avui s'ha acaba. El reprendrem en el pròxim viatge que fem, i en vista de l'èxit hem pensat en buscar patrocinadors, o sigui que si voleu fer la vostra petita aportació econòmica perquè el David i jo puguem tornar a marxar i us expliquem com va el viatge i que trobem, sempre us podem fer arribar un número de compte, a canvi podem fer-nos una foto a qualsevol ciutat del món amb una samarreta que porti el vostre nom i penjar-la al blog...no? És igual, encara que no vulgueu ajudar-nos, l'any que ve tornarem a marxar.

Si mireu al final del blog d'avui podreu votar que us ha semblat el blog, així decidirem si l'any que ve ho fem o no. Si us plau voteu.

Bé, ha arribat l'hora de l' adéu, el bo és que en lloc de dir-vos adéu us diem: HOLA, JA SOM AQUÍ!!

DEMÀ TORNEM, OOOOOOOOOOOOOH

Avui és el penúltim blog que escrivim, l'últim l'escriurem demà al vespre quan arribem a Sant Boi. Encara que tinguem ganes de tornar ens sap greu deixar aquesta ciutat que hem descobert perquè, la veritat, ha superat en molt les expectatives amb les que veníem. Segurament tornarem a venir en algun moment.

El dia l'hem passat fora de Berlín, a Postdamm, ciutat plena de palaus i jardins. Però el vespre ha estat genial, hem anat a sopar al barri Jueu, a un local (ens hi ha portat un amic) obert des dels anys 20, on els Berlinesos hi van a sopar i a aprendre de ballar. Avui tocava swimm. L' edifici de fora és bastant rònec, per dins és com si retrocedissis amb la màquina del temps. Espero ho pugueu apreciar bé en les fotografies.

 

Ens queda migdia, tot el matí de demà, per poder gaudir de la ciutat, i pagar l'hotel és clar. Demà la nit ja estarem a terres catalanes...i escriurem l'últim blog per explicar-vos com ha ant la tornada i  com ens hem despedit  de la Berlín.

I ara ha dormir per última vegada en aquesta ciutat plena de graffitis i història, de gent de tots el colors, creences i races. Si podeu veniu a Berlín, aquí hi cap tothom, sense diferències ni distincions. Un lloc on els alternatius es barregen amb executius en els mateixos locals, i no passa res. No hi ha prejudicis.

Gutten morgen!!

EL SOL ENS HA VINGUT A VEURE.

 

Avui degut a les nombroses peticions rebudes (de fet de moment 1...) hem decidit pujar fotos on ens pugueu veure i comprovar que realment estem fora.

 A la primera foto podreu veurem a mi pujada en un banc de dimensions astronòmiques. He tingut algun problema per pujar i m'ha ajudat el David perquè no podia. Semblo molt petita, oi?. Al costat podeu veure que el David també ha pujat al banc. Baixar m'ha resultat més fàcil...la llei de la gravetat m'ha ajudat.

Els últims dies estant resultant molt més tranquils i per fi avui hem tingut sol pràcticament tot el dia. Ha fet molt bo i només ens ha calgut la jaqueta aquest vespre.

Hem visitat el barri més alternatiu de Berlín, ple de joventut i hippies-perro-flauta, però amb coses molt curioses com el banc aquest i un lloc molt xulo, on ens han renyat per fer fotos  (tontos, ja les havíem fet i no les hem borrat). Aquí teniu les fotos d'una piscina en una barca, llàstima de no portar el banyador.

EL blog d'avui serà curtet perquè hem anat a sopar i hem arribat tard. El cansament comença a passar factura. Agrair-vos que ens continueu llegint, gràcies a vosaltres ja passem de les 300 visites, més del que esperavem.

Que llegiu a gust.

TEN POR SEGURO QUE NO VIVIRE EN ESTA POCILGA...

El títol d' avui no té res a veure amb Berlín, és que estem veien Aguila Roja a TVE Internacional i ha hagut una que ha dit aquesta frase (sembla lo que el Viento se Llevó...). No hem vist mai tant TVE com aquests dies, perquè als altres canals son tots en alemany, excepte la CNN que és amb anglès i només repeteixen els reportatges.

Com suposem ja sabreu que avui és Sant Jaume, patró d' Espanya, la qual, com diu la Trinca: segons la Constitució és una nació, "llena de sol y de gracia". Volíem anar a l' ambaixada a veure si ens convidaven a esmorzar però després hem pensat que millor no fer-ho. Per celebrar aquest dia hem comprat pernil d' Aragó en una botiga que hem trobat i pa rodo. O sigui que hem sopat a l'espanyola.

llesca de pa amb pernil aragonès que m'he menjat

No hem comprat ni tomaques ni oli, però que bo que estava... i el David no ho volia comprar!!

I ara un missatge pels que treballen amb mi, potser millor una imatge.

No ho penjo perquè es diu Pons com jo, no ho faig per això. Aquesta bossa de panses cobertes de xocolata d'aquesta marca l'he trobat al bar del davant de l'hotel i gairebé m'agafa un patatús. Que foten aquesta gent aquí??!! Aiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, si ho veu qui jo seeeeeeeeeeeee...

Bé, després de 1 hora he aconseguit pujar les fotos. Dono el blog d'avui per finalitzat i demà, més pernil, i més pastis i més cosetes.

AVUI SI...HEM VISITAT EL REICHTAG!!

Fa 20 minuts que hem arribat de visitar el Reichtag, el parlament d'Alemania. Teníem visita concertada a les 21:45, perquè s'ha de demanar permís per poder entrar-hi.

Ens ha agradat molt, la cúpula de vidre és gegantina i val la pena de visitar. Et deixen una autoguia que s'activa automàticament segons la zona de la rampa, que puja a dalt de tot de la cúpula, on estiguis situat; és ben curiós. Al mig de la cúpula i ha una columna cap avall feta de miralls on s'hi reflecteixen els polítics a les seves butaques i que representa que el poble vigila el que fan (si servis d'alguna cosa...). Al sortir de la cúpula s'ha d'agafar un ascensor per baixar a la porta de sortida. Hi havia una senyora amb 2 nens i  un noi espanyols parlant. No havien apretat el botó de l'ascensor. En un  moment, el David els hi ha dit que si no apretavem el boto l'ascensor no pujava. La reacció al veure que parlàvem castellà ha estat impressionant, i ens han preguntat si de debò érem espanyols. De fet el que els ha sorprès és que el David ho fos, jo faig una cara molt mediterrània. A més, anem amb sabates obertes, amb el fred que fa...i clar, no els quadrava.

La resta del dia hem fet altres coses. Avui un amic alemà, ens ha portat a Wassen, un Llac a les afores de Berlín, molt a prop de Postdam. Hi ha un bosc immens, ple de camins, i hem fet un recorregut fins arribar a un restaurant per poder dinar. No sabem quants kilòmetres hem caminat , però pensem que bastants. Sort que existeixen els pastissos, avui ja n'he menjat 2 vegades. Amb tot el que caminem hauríem de tornar més primets, però em sembla que amb tant pastís serà al reves, tornarem més grassonets, jo segur!!

Una cosa que hem aprés avui és que l'animal representatiu de Berlín és l'ós. Hi ha zones de la ciutat que al mig d'una plaça tenen una mena de fos o gàbia amb un pobre ós a dins. Es veu que ara ho volen treure, perquè els pobres animals no tenen prou espai per moures, a banda que és una mica cruel tindré l'animaló amb aquestes condicions.

Us volem posar fotos, però tenim problemes no se si amb l'ordinador o amb l'assistent del Bloguer i no podem. A veure si demà amb més temps o solucionem, Bona nit a tothom.

TRUITA DE PATATES

Avui dissabte hem decidit en lloc d'anar de copes, anar al restaurant del davant de l'hotel que és típic espanyol, o això venen. Farts de menjar malament, perquè podem dir que aquí no saben menjar, hem demanat truita de patates, una truita per cada un, i han durant ben poc sobre la taula.

De fet necessitàvem recuperar forces ja que, aprofitant que avui no plovia, hem tornat a caminar i a caminar i a caminar i a caminar...El color que domina la ciutat és el verd, tot està ple de parcs, places, arbres, jardins..., normal si sempre plou de la mateixa manera.

Ha sigut un dia molt tranquil, no hem fet cap malifeta, però estem molt cansats. Per tant el blog d'avui acaba aquí, demà més.

Bona nit a tothom.

CULLONS COM PLOU 2 , CULLONS QUIN FRED 1

Bé, igual que ahir, el títol ho diu tot. Continua plovent, però no és la pluja el més molest. El que més emprenya és que de cop i volta, bufa un aire que et deix bastant glaçat. No volem pensar com deu ser el hivern en aquesta ciutat, i ara entenem perquè, els Berlinesos, quan veuen un raig de sol surten a veure qui el pesca.

Vist que pel carrer no es podia caminar, hem anat a la Illa dels Museus, patrimoni de la UNESCO. Per 16 € pots visitar 5 museus, i tens audioguia i guardarroba gratuïtes, és molt econòmic.

L' anècdota del dia és que el David ha fet saltar una alarma del Galeria Nacional, si llegiu bé...a més se les han carregat uns espanyols que estaven al nostre costat. Dit així sembla molt greu, però tampoc ha sigut per tant. El pobre David, sense voler, ha mogut el colze dins el perímetre d'un quadre per fer una foto i l'alarma ha començat a sonar. El vigilant ha vingut corrent, però jo ja havia apartat al David i la bronca pels del costat. 

Si algun dia veniu a Berlín no us perdeu el Museu de Pergamo. Els alemanys no en van tenir prou a reconstruir un país destrossat per la guerra que es van dedicar a portar jaciments arqueològics d'Orient Mitjà, l'antiga Babilònia, Asiria, Mesopotàmia, i pedra a pedra, que això és diu ràpid, reconstruir-ho tot dins un museu. És impressionant!!. Us pengem unes fotos on hi surten visitants del museu, així us féreu una idea del tamany de les obres que hi ha allí dins.

Per cert, portem 6 blogs, aquest és el 7é i encara no hem parlat de la polèmica del cogombre. No ens estranya que l'Angela es penses que el cogombre era el que havia provocat l'epidèmia, perquè aquesta gent menja cogombre a tot hora. Aquest matí a l'esmorzar n'hi havia uns que es menjaven el cogombre amb el croissant i el cafè amb llet, deu-n'hi do quin estomac has de tenir!!

Per avui ja n'hi ha prou, bona nit a tothom i fins demà.